APARELLS NANO (NANORADIO) maig 18, 2009

    En l’entrada anterior es contextualitzava la futura intrusió quàntica a través de la continua miniaturització dels chips dels ordinadors. Doncs bé, aquests no són els únics aparells o invents pertanyents al món nano. Ja en 2007, Zettl, Jenson i altres investigados de Berkeley, van crear una nanoradio.

    L’aparell consisteix en un nanotub multicapa de carboni construït sobre la punta d’un elèctrode. Per propietats intrínseques del nanotub i amb l’ajuda d’elèctrodes aquest és capaç de desenvolupar totes les funcions i passos del mecanisme d’una radio comuna i desenvolupar la seva funció. El nanotub es comporta com una antena vibrant quan rep una senyal electromagnètica amb freqüència correcte. El seu extrem vibrant amplifica la senyal i la propietat rectificadora inherent a l’emissió per camp elèctric separa, demodula, l’ona portadora de la que conté la informació. El contraelèctrode detecta llavors les variacions en la corrent d’emissió per camp i transmet la informació d’audiofreqüència a un altaveu, que la converteix en ones sonores.

 

 

   L’invent va ser creat i provat per Zettl i el seu grup d’investigadors els quals van veure vibrar el nanotub amb ajuda d’un microscopi de transmissió. Aquest procés està documentat amb audio i vídeo i es troba a la pàgina Web del grup d’investigadors de Zettl. Des d’allà es pot descarregar i reproduir gratuïtament. (Es troba en format QuickTime a l’adreça  www.SciAm.com/nanoradio ) (Es pot sentir Layla tal i com sona a la nanoradio).

    Un nanoaparell, si més no curiós, del qual ja se’n veuen moltes possibles aplicacions a diferents camps: en audífons, en telèfons mòbils i iPods acoblables al pavelló auditiu, en nous dispositius de comunicació i d’implants cerebrals i musculars, en administracions de fàrmacs controlades per ràdio… .

ORDINADORS DEL FUTUR = ORDINADORS QUÀNTICS maig 13, 2009

   Recomano a tothom que no estigui realitzant MQI que es llegeixi aquests 3 articles sobre el futur dels PC’s i sobretot que es miri l’entrevista del programa de TV3, Singulars, realitzada a Ignacio Cirac. Els articles són: “Los PC seran 10000 veces más rápidos con terabytes y teraflops”, entrevista de La Contra de la Vanguardia realitzada a Mateo Valero; “ La física cuántica cambiará nuestra vida” i “Los ordenadores del futuro serán cuánticos y podrán hacer cosas que ni sospechamos”, ambdós articles són entrevistes a Ignacio Cirac publicades a La Vanguardia. Amb els títols ja ens fem una idea de cap on apunten.

    Personalment em fascina la quàntica, i fer-te ressò d’una utilitat tant plausible, útil i transcendental d’aquesta em motiva encara més.

    És curiós com Mateo Valero ens descriu el present dels ordinadors i menciona la Llei de Moore:” cada divuit mesos es duplica el nombre de transistors en un chip”. Ell ens contextualitza de les capacitats dels ordinadors actuals i ens marca el límit d’aquests. Els límits de la nanotecnología de silici, per exemple, recau en no cabre més transistors en un àtom de silici per fenòmens quàntics. Ignacio Ciriac també ens ho exposa dient que s’ha augmentat la potència dels ordinadors treballant cada vegada a escales més petites (de micres a nanòmetres quan l’escala anterior ja estava saturada) i si seguim miniaturitzant així entrarem en el món de la física quàntica. Món que té unes lleis diferents del món macroscòpic; lleis que seran capaces de fer adquirir als ordinadors capacitats que ni tant sols imaginem.

    Hi ha moltes dificultats per canviar a treballar amb lleis quàntiques o per crear un medi on aquestes es puguin desenvolupar i això origina que els mateixos experts (Ignasi Cirac en aquest cas) no previnguin que els ordinadors quàntics útils puguin estar desenvolupats, anant bé, abans d’aquí 20 o 30 anys. Així, de mentre ens queda temps per arribar al límit de les capacitats dels ordinadors actuals i potser fins i tot uns quants anys d’estancament.

    Ara bé, les noves línies de desenvolupament apunten cap aquí i també molts experts, i estic segura que algun dia s’aconseguirà el què s’està plantejant (ho crec realment i em fascina!)  i, el més important, que encara nosaltres mateixos hi som a temps de poder participar en aquesta revolució o nova era!!!

CUCS DE SEDA, ALIMENT NUTRITIU I PRÀCTIC A L’ESPAI maig 13, 2009

    Fa 400 anys que mirem al cel, però no tants que ens hi passegem i fem “petits passos per l’home però grans per la humanitat”. Ara bé, comencem ja a no passejar-nos-hi sinó a corre-hi i ja s’estan parlant i plantejant els viatges interplanetaris i tots els problemes tècnics que aquests suposaran.

    A tall de curiositat es comenta que aquests tipus de viatges requeriran, probablement, que els astronautes portin amb ells els seus propis ecosistemes com a font d’alimentació i d’oxigen. Diversos estudis realitzats en el passat consideren la possibilitat de portar pollastres, peixos o fins i tot cargols, salamandres i larves d’eriçons de mar. No obstant, totes aquestes opcions tenen inconvenients com requerir una gran quantitat d’espai i de menjar (pollastres), la fabricació d’un ecosistema difícil de mantenir (aquàtic)…

    Un grup de científics de la Universitat de Beihang (Pequín), suggereix utilitzar els cucs de seda. Argumenten que aquests insectes es reprodueixen molt ràpidament, quasi no requereixen espai, menjar o aigua, i que produeixen quantitats minúscules d’excrements, que podrien ser utilitzades com a fertilitzant de les plantes de la nau. Els capolls de cucs de seda, formats principalment per proteïnes comestibles, contenen el doble d’aminoàcids que el porc i quatre vegades més que els ous o la llet. I també el grup de científics apunta que certs processos químics podrien aconseguir que la seda fos comestible.

AIA-IYA2009 abril 30, 2009

Com potser ja heu sentit, aquest és l’Any Internacional de l’Astronomia 2009. El 27 d’octubre de 2006 la UAI va anunciar la declaració per la UNESCO d’atorgar el 2009 com a Any Internacional de l’Astronomia (AIA-IYA2009), proposta que va ser ratificada per l’ONU el 19 de desembre del 2007. En aquest any es commemoren 400 anys des de que Galileu Galilei apuntà per primer cop al cel amb un telescopi (fou en 1609) i des de llavors els descobriments en aquest àmbit segueixen i segueixen com un degoteig.

    L’espai internet del diumenge 5 d’abril es va voler sumar a la commemoració de l’Any de l’Astronomia realitzant una proposta molt interessant. Parlaven de Galaxy Zoo, un projecte de la Universitat d’Óxford nascut fa un parell d’anys, que convida a tothom, científics o no, a col·laborar en l’anàlisi d’un milió de galàxies escanejades per un observatori de Nou Mèxic. Aquest anàlisi serien dècades de feina per als astrònoms, però amb l’ajuda dels més de 150.000 voluntaris que ja s’hi han sumat, la tasca es podrà fer en pocs anys. Cada col·laborador pot, des del seu ordinador, estudiar una d’aquestes galàxies i ajudar a classificar-la, especificant si és el·líptica o en espiral i si l’espiral gira cap a l’esquerra o cap a la dreta. La intenció és que cada galàxia sigui analitzada per diversos observadors abans de fer-ne la classificació definitiva.

    Us recomano la visita a la pàgina web GalaxyZoo, així com també al Tutorial en castellà de la mateixa, podreu comprovar les vostres capacitats com a astrònoms. També des de la pàgina- blog de l’espai Internet podreu trobar enllaços a altres webs interessants relacionades amb temes astronòmics.

EL NOU REPTE ENERGÈTIC: abril 28, 2009

L’OPTIMITZACIÓ

    Ara vivim bé. Tenim molts aparells que ens faciliten la vida diària però que han fet augmentar estrepitosament el nostre consum energètic. Això sumat a un progressiu esgotament dels recursos energètics utilitzats exclusivament anys enrera ha fet obrir la porta de les energies renovables, ha fet obrir el debat de l’energia nuclear i fa pensar en la crisi entròpica a la qual acabarem arribant.

    Precisament per aquest darrer motiu no tant sols s’ha d’apostar per noves fonts energètiques sinó també per la optimització de les actuals. Enginyers!! on sou?? S’ha permès dissenyar maquinària que de l’energia inicial de la font només convertís en treball un 12-13%; com és el cas del rendiment dels motors d’explosió en els vehicles… Aquest aspecte ens hauria de començar a fer pensar. Evidentment no es pot aconseguir mai un rendiment del 100%, ni tampoc el rendiment ideal del cicle termodinàmic concret, però sí que cal començar a trobar recursos per aproximar-nos a aquest rendiment ideal.

    Exemple d’això és el què ha portat a terme un equip de la Universitat de Temple que mitjançant camps elèctrics ha pogut augmentar els quilòmetres recorreguts per un automòbil per litre de gasolina fins a un 20%. La millora es deu a que els camps elèctrics poden reduir la viscositat dels líquids i això, en l’aplicació al combustible implica que es pot disminuir la mida de les gotes injectades al motor. D’aquesta manera s’ha aconseguit una combustió més eficient. L’equip va acoblar un tub carregat amb electricitat al tub de combustible d’un motor de gasoil, prop de l’injector. A les proves de carretera, el tub afegit, que consumia menys de 0.1 watt, va augmentar el rendiment del combustible de 7.4 litres als 100 quilòmetres a 6.2. En un futur, s’espera que el dispositiu pugui utilitzar-se en tot tipus de motors de combustió interna.

Fent @mics abril 28, 2009

En relació al programa 30 Minuts de TV3 del diumenge 19 d’abril sobre les xarxes socials electròniques i la velocitat amb la qual estan captant milions de nous usuaris cada any, i en resposta del comentat a classe de MQI del dilluns 20, aquí ve la meva opinió sobre la temàtica.

  

“ Personalment no tinc cap crítica sobre el reportatge en sí, el trobo molt ben contextualitzat, equilibrat i força objectiu. A part, crec que convida a una reflexió sobre la implantació i ús de les xarxes socials.

 

    No cal que parlem de l’àmbit virtual per sentir en qualsevol mitjà de comunicació que ens trobem davant d’un món cada vegada més globalitzat. Aquesta paraula torna a córrer en boca aquests dies arrel de la possible pandèmia de la grip porcina. Doncs bé, crec que totes aquestes tendències virtuals comentades responen també a aquest afer, a la globalització portada a terme en àmbits socials i de relació. L’aparició d’aquestes xarxes i la seva implantació crec que és la resposta social eficaç per gestionar i conviure amb aquesta globalització del món d’avui en dia que, a part de globalitzat, és ràpid.

 

    En el reportatge es veuen diferents aplicacions i àmbits d’ús d’aquestes xarxes socials. Aplicacions que, personalment, ni jo mateixa sabia que existissin (com el yanner, el del.icio.us…). Es mostren des de xarxes tant “lúdiques” com ho poden ser el Fotolog, Facebook, Twitter, Tuenti…., a xarxes socials més específiques com les que he comentat anteriorment o YouTube. Cada xarxa té una tipologia de públic, d’usuaris i desenvolupa un determinat paper (pot desenvolupar un paper de diari personal, facilitar relacions laborals, mitjà de comunicació a nivell de grup o de població, videoclub…).

    Potser per alguns aquest paper que desenvolupa la xarxa serà molt important, molt útil i participarà en ella; però potser per a altres aquest paper serà banal. Evidentment, depèn dels interessos de cada persona i no es pot obligar a ningú a estar en una xarxa que desenvolupa un paper que per a ell no li interessa.

    Aquest punt es comenta en el reportatge, bàsicament pel senyor Genís Roca, es diu: “actualment són una moda i deixaran de ser-ho quan s’hi trobi una utilitat”. Bé, molta gent JA HI HA TROBAT UNA UTILITAT, uns interessos satisfet. Ara bé, pot ser que aquests interessos canviïn al llarg de la vida dels usuaris i que aquests abandonin la xarxa per anar-se’n a una altra xarxa o a cap, però que també nous usuaris s’hi adhereixin.

    Així, a part de la moda i del “boom” actual de les xarxes socials crec que SÍ que aquest nou fenomen va més enllà i ens marca tendència i camí cap a un nou estil de vida futur. És la resposta actual al món social del demà. És inevitable que ens sapiguem moure per aquest món, ens serà necessari, tant si volem com si no volem, perquè és una demanda i actitud social mundial ja marcada.

    Podem ser més reticents a les utilitats que ofereixen certes xarxes socials més lúdiques, però xarxes socials més informatives o professionals ens seran imprescindibles en el demà, en la nostra vida i en la nostra competitivitat per sobreviure entre la raça humana. D’aquesta darrera frase els professors ens en donaven un exemple clar.  Els “lleons” de les aules es veien superats per les seves “gaseles” en l’àmbit virtual. I si els lleons no poden caçar ni menjar-se les gaseles, la seva població no va bé, es morirà o serà substituïda per una altra colla de lleons més competents que sí que es puguin alimentar-se dels herbívors.

 

    Tothom tria el seu esbarjo però ha de ser competent per guanyar-se les garrofes. Jo mateixa, no participo activament en cap xarxa social d’última moda. Prefereixo gaudir del meu temps lliure i dels amics com ja feia quan tenia 6 anys. Ara bé, per interessos i circumstàncies que et porta el món globalitzat d’avui en dia sí que tinc Messenger i, potser algun dia acabaré essent del Facebook, o participant més activament amb un altre blog de més repercussió i més actiu, o emetent notícies per la red… i, evidentment, si la necessitat em ve creada, hauré de ser capaç de satisfer les meves demandes.

 

    La polèmica de les xarxes socials més “lúdiques”, simplement de relació “banal”, que, com es diu en el reportatge: “t’aïllen de la família i et relacionen amb els teus amics virtuals” és només una punta de llança del debat de les xarxes socials. Una punta de llança que ara torna a agafar força amb el Facebook però que també fou significativa fa uns anys amb el Messenger.

    És un front obert de debat a causa dels usuaris als quals acostuma a cridar més l’atenció (adolescents) i dels problemes que ja ha originat fins ara (pederàstia, estafes… com a més significatius). A l’igual com he fet aquest comentari (així de llarg!!), se’n podrien escriure 3 pàgines sobre aquest aspecte, sobre els adolescents en aquestes xarxes, sobre la gran quantitat de dades que remenen (digui el què es digui, de manera incontrolada la majoria d’aquestes xarxes), sobre els perills d’aquestes… I proposar solucions, limitacions… Però crec que ja som grandets els aquí presents i tenim prou cap per anar una mica alerta amb aquest aspecte i una mica més enllà, i afrontar el tema de les xarxes socials de la web des d’una perspectiva més general i, vist així…, ESTAS SON INEVITABLES AMIGOS!!!“

TERMODINÀMICA APLICADA: POPS març 31, 2009

   

Ja fa uns dies em vaig entretenir veient un documental dels què emet TV3 els dissabtes o diumenges pel matí. Anava sobre els pops i es deia : “”. Bé, la qüestió és que em va fer relacionar els pops amb la termodinàmica i posava de manifest un exemple biològic de la Llei dels gasos: P·V=nRT.

    En el documental explicaven que el pop és l’animal de la terra amb més adaptabilitat per suportar els canvis de pressió. Si tenim paciència veiem pops a les roques del mar i en el documental apareixien filmats pops a milers de metres de profunditat.

    El nostre cos no suporta altes pressions per limitacions del sistema ossi, però tampoc seria capaç de suportar-les per l’efecte que tindrien aquestes pressions ens els gasos corporals, els quals haurien de veure el seu volum altament disminuït. Així quedaríem doblement aixefats i arrugats com una pansa allà en el fons marí. Per banda, tampoc el nostre organisme viuria gaire bé en el buit, on els nostres gasos corporals s’expandirien i dilatarien per mantenir la llei dels gasos i ens farien explorat com un globus massa inflat.

    I el pop, doncs, què? Bé, doncs la qüestió és que el pop no té ossos (sistema cartilaginós) ni tampoc cap mena de gas corporal. Tot el seu sistema funciona via fluids corporals, els quals quasi no modifiquen el seu volum en variacions de pressió. Pensant, llavors…que el pop no tingui gasos corporals ha d’implicar que no té bossa de flotabilitat, característica dels peixos i animals marins! I és que ha de ser així, no hem vist mai un pop nedar ni flotar pel mar com els seus cosins sèpies i calamars… sempre enganxats a les roques o al què es trobi en el fons. Quin gast d’energia els hi ha de ser propulsar-se emetent tinta quan es volen escapar d’algun depredador…!

     Aquest fet, concloïa el documental, sumat a un instint d’exploració que els fa endinsar-se per qualsevol escletxa o petit espai, els ha permès conquerir totes les profunditats oceàniques burlant els efecte que la pressió podria tenir sobre ell en aquestes condicions.

 

PARLANT DE BASES NUMÈRIQUES març 12, 2009

Base numèrica maya

Durant aquest dies hem vist diferents bases numèriques: binàries, octals, decimals i hexadecimals que s’usen encara en diferents ciències dels nostres dies.
La història, però, ens en deixa moltes d’abandonades procedents de cultures com l’egipcia i la romana, les quals ens són properes i més o menys conegudes, o com també la maya, més llunyana situada a l’Amèrica precolombiana.
Vaig poder disfrutar d’un viatge en aquesta regió i us en faré un esbós.
La història diu que en alguns monuments olmeques aparèixen ja xifres escrites en aquest sistema numeral i que és entre els anys 300 a.C i 150 d.C que el sistema es va consolidant.
El sistema d’escriptura maya és el més desenvolupat de l’Amèrica precolombina i podríem dir que és una base bideciamal (base 20) que ja incorpora el sistema posicional. Consta de numerals de punts (amb valor d’1) i barres (amb valor de 5), així com d’una petxina, cargolet o flor per representar el zero. Els números de l’1 al 20 també es representen amb caps humans o d’animals (“variant de caps”), i de l’1 al 13 també existiesen les anomenades “variants de cos sencer”. Els números de punts i barres es col•loquen generalment en posició vertical, amb els números menors a baix; el valor posicional consisteix en que en cada posició el número augmenta vint vegades el seu valor, i la funció del zero és ocupar una posició buida. Per exemple, per escriure el número vint es col•loca a baix, en primera posició, un zero i sobre d’aquest, en segona posició, un punt o l’equivalent “variant de cap”.
Els càlculs més coneguts dels mayes són els cronològics, i d’aquí la base bidecimal del seu sistema numèric, però segurament realitzàven amb aquest sistema tot tipus d’operacions matemàtiques.

Sobre la cronología maya vindrà una segona edició.

Benvinguts! març 5, 2009

Bones a tots i a totes!

    Aquest és el meu bloc! Si cliceu a sobre About us hauria de sortir el meu perfil. Allà ja us aviso clarament que sóc negada amb la informàtica. No sé perquè no em surt directament el meu perfil aquí en pantalla?

    Si algú m’ho sap contestar em pot intentar d’enviar un missatget!

    Bé, de idees en tinc moltes per escriure i fer funcionar aquest blog… El què em falten són recursos… Així que, en breu, si descobreixo com es fa… crearé una categoria de “Com utilitzar el blog?” On tothom qui vulgui hi podrà escriure els seus trucs, idees, nous descobriments… i a veure si tots aprenem de tots. Bé, potser seré jo qui hi podrà escriure menys aquí però… així hi ha dinamisme

Vinga, ens anem veient pel ciberespai aquest!